Com a pilot Jordi es caracteritzava per posar tot l´esforç en marcar temps de volta ràpids en tot moment que estigués rodant, ja fossin entrenaments o proves privades així com qualsevol tipus de fase de les competicions.Sovint li passaven factura (...)

Com a pilot Jordi es caracteritzava per posar tot l´esforç en marcar temps de volta ràpids en tot moment que estigués rodant, ja fossin entrenaments o proves privades així com qualsevol tipus de fase de les competicions.Sovint li passaven factura tals esforços per aconseguir ser ràpid sempre i no reservar-los en la part més decisiva de les curses.

D´altra banda, però, es guanyava el reconeixement dels seus mecànics i gent involucrada en el seu entorn com a bon provador, ja que al intentar sempre treure el màxim de cada sortida a pista, les comparacións entre diferents reglatges o canvis en la mecànica del kart eren fiables i poques vegades les conclusions extretes dels temps, parcials i evolució volta a volta eren falses, si no que s´acostumava a treure´n fiable informació de quins eren els punts a favor de cada reglatge, motor, o altre qualsevol canvi del kart.

Una anècdota que té molt a veure amb la manera de comportarse en carrera, va ser el desenllaç d´un campionat d´espanya sènior de finals dels 90. La mànega final va ser un duel entre Jordi i Fernando Alonso. (...)

Una anècdota que té molt a veure amb la manera de comportarse en carrera, va ser el desenllaç d´un campionat d´espanya sènior de finals dels 90. La mànega final va ser un duel entre Jordi i Fernando Alonso.Ell no va tenir en compte que a les últimes voltes estaria fisicament esgotat per l´esforç de voler distanciar-se de Fernando i a dues voltes de la meta veient que seguia a roda i amb por de patir un atac sense temps de poder reaccionar i contraatacar, va decidir posar-se darrera a roda del contrincant. En l´avançament l´asturià va aconseguir una distància d´uns 3 o quatre metres, menys de mig segon potser. L´espai suficient per que baix de forces, no disposés de l´oportunitat d´igualar-se en una frenada per passar-lo en aquelles dues últimes voltes. Per acabar-ho "d´arrodonir", a part de l´error d´estratègia i prova de l´esforç amb què va conduir, a la verificació del pes mínim va resultar inferior al valor reglamentari, pel líquid corporal de més, perdut.

Ni Jordi, ni Jan -el seu mecànic- van preveure els entre 3 i 4 Kg de pes alliberats per suor. En tota cursa s´acostumava a deixar entre 2 i 3 Kg de més de marge de sobra en pès i en aquell dia haurien hagut de ser entre 4 i 5, cosa pràcticament impredictible de que fos necessària. Tampoc seria de desmereixer la cursa de Fernando, molt treballada en tot cas, també.

Com a anècdota que ens consola hi ha pensar que ningú hagués imaginat en els anys en que corriem en karting, que pocs anys més tard les lluites d´aquell noi de 15 o 16 anys fossin contra un tal Michael Shumacher --En pau descansi-- en la Formula 1 disputantse els campionats del món.

La història del punt negre del circuit de cambrils estaria emmarcada en els anys 80 i potser també la fi de 70s. Bon circuit, relativament, comparant amb altres de l'època i traçats urbans que es solien utilitzar. Es disputaven curses del campionat de Catalunya, i fins i tot de campionats d'Espanya. El traçat tenia una amplada considerable i era ràpid gràcies a les llargues rectes de les que constava. Curiosament, gairebé totes les trencades de motor passaven a l'altura d'una petita torre construïda (...)

La història del punt negre del circuit de cambrils estaria emmarcada en els anys 80 i potser també la fi de 70s. Bon circuit, relativament, comparant amb altres de l'època i traçats urbans que es solien utilitzar. Es disputaven curses del campionat de Catalunya, i fins i tot de campionats d'Espanya. El traçat tenia una amplada considerable i era ràpid gràcies a les llargues rectes de les que constava. Curiosament, gairebé totes les trencades de motor passaven a l'altura d'una petita torre construïda a l'esquerra de l'asfalt de la recta més llarga, d'uns 3 o 4 metres d'alt, que contenia un transformador elèctric d'alta tensió. No era el punt en el qual s'anava a més velocitat, estava situada a uns 2/3 de la longitud total de la recta, just on acabava l'asfalt i començava la gespa a l'esquerra. Així va anar prenent cos el misteri d'aquell lloc alhora que tots els pilots no es fiaven del seu motor cada vegada que passaven per davant.

Durant aquells anys, ningú donava un perquè d'aquesta coincidència. Anava de boca en boca dels més experimentats als més novells advertint-se que realment era un lloc perillós. Ara però, intentarem donar-li algunes explicacions o teories que tinguin sentit i fonaments tècnics. Pensant-ho des de fa un temps, hem distingit dues classes de fenòmens físics reals ben diferenciats: d'una banda, que tot corrent elèctric genera un camp magnètic i pot influir presumptament en alguns elements metàl·lics del kart, i per altra, que la petita construcció fes variar la temperatura, direcció de corrents d'aire, humitat i altres condicions atmosfèriques en aquest determinat punt.

Des del nostre punt de vista, atès que l'aparell elèctric semblava abandonat, almenys per l'aspecte extern, no hi hauria corrent elèctric circulant al seu interior que pogués generar camps magnètics, de manera que el primer grup d'hipotètiques explicacions la deixaríem de banda en principi quedant-nos amb les variacions de l'estat de l'aire com a explicació més propera possible.

Tot canvi d'estat de l'aire ambient condiciona i fa necessari ajustar la carburació dels motors d'explosió, sobretot els de dos temps, perquè rendeixin el millor possible i per mantenir la seva fiabilitat. Si la torre del transformador condicionava aquell lloc amb ombra baixant la temperatura, canviant la direcció del vent o disminuint-ne la intensitat, etc, es pot extreure que, els ja de per si delicats motors d'aquelles èpoques, de sobte i per uns instants consumien una combinació de aire i gasolina amb lubricant probablement més pobre, provocant falta de lubricació i un pic de calor a l'interior del motor.

Si has llegit aquesta anècdota, l'has viscut tu mateix en aquells temps i vols donar a conèixer la teva opinió o més detalls, no dubtis en fer-nos-ho saber amb e-mail a admin@jordisurralles.com